Glovo, Deliveroo, Ubereats… com fer front la uberització de l’economia des del sindicalisme

César-Darío Chaparro Giraldo

Actualment, vivim en una societat que té les noves tecnologies com una de les principals branques de la tecnologia a atendre. Noves formes de comunicar-se i relacionar-se, noves formes d’ensenyar i aprendre, noves formes de treballar. Totes aquestes novetats, introduïdes fa relativament poc a les nostres vides, s’han convertit, com tot, en la nova excusa discursiva per a justificar la precarietat, tant del treball com de la vida, en general. Ara, però, em centraré en els efectes sobre el treball que patim les Riders, extrapolable a altres realitats laborals, degut a la uberització de l’economia que impulsen les grans empreses.

Glovo, Deliveroo o Amazon Flex (servei de repartiment a domicili d’Amazon) es basen en plataformes digitals. Aquest desdibuixament d’allò físic es comença amb la globalització, els tractats de lliure comerç i l’adquisició del paper de gestors per part dels Estats. Les plataformes digitals no són més que una contribució més d’aquesta globalització al desdibuixament de les fronteres nacionals, però també dels llocs de treball. Aquests llocs de treball, la reunió física de les treballadores sota una mateixa fàbrica, oficina o centre educatiu, per exemple, permetia, per se, una relació interpersonal que era susceptible a ser convertida en l’associació de treballadores i la creació de sindicats.

De l’alliberament nacional a la lluita de classes

Cèsar-Darío Chaparro Giraldo reflexiona al voltant de la necessitat de relacionar les diferents lluites, per aturar l’extrema dreta i avançar en les nostres demandes.

Es Ca

Recordo quan vaig començar a tenir consciència política. Tot va ser durant els primers 11 de setembres multitudinaris, però també amb l’15M, les conseqüències de la crisi mundial a l’Estat espanyol, Grècia i Itàlia i l’imperialisme vers els països del sud, sobretot Veneçuela, Cuba i Bolívia, i a Colòmbia, on l’intervencionisme estatunidenc sotmetia, i sotmet. Però com que el que em tocava més de prop era Catalunya, l’independentisme era el meu eix principal de discurs pre-militant.

Ara, però, l’escenari tant nacional i internacional com personal és totalment diferent.

De la liberación nacional a la lucha de clases

César-Darío Chaparro Giraldo reflexiona sobre la necesidad de relacionar las diferentes luchas, para parar a la extrema derecha y avanzar en nuestras demandas.

Es Ca

Recuerdo cuando empecé a tener conciencia política. Todo fue durante los primeros 11 de septiembres multitudinarios —las grandes manifestaciones por la Diada catalana— pero también con el 15M, las consecuencias de la crisis mundial en el Estado español, Grecia e Italia y la presión imperialista contra los países del sur, sobre todo Venezuela, Cuba y Bolivia, además de Colombia, donde el intervencionismo estadounidense sometía, y somete. Pero como lo que me tocaba más de cerca era Catalunya, el independentismo fue mi eje principal de discurso pre-militante.

Ahora, sin embargo, el escenario tanto nacional e internacional como personal es totalmente diferente.

#VagaEstudiantil aquest dijous #9M: #RecuperemLaUniversitat

Cèsar-Darío Chaparro Giraldo

El 2012, la Generalitat de Catalunya va reduir la seva inversió a les matrícules universitàries, fent que la quantitat a pagar per els i les estudiants passés del 15 al 25%. És a dir, un augment del 66% de les taxes universitàries. Això es tradueix en l’increment de 1.600 a 2.600 euros a una carrera de ciències, per posar un exemple, els preus més alts de tot l’Estat espanyol i dels més elevats d’Europa.

Tan bon punt va aparèixer aquesta mesura, emmarcada en la “segona fase” del Pla Bolonya, el moviment estudiantil va començar a agafar volum i poder un altre cop. Des d’aleshores, hi ha hagut moltes jornades de lluita estudiantil, de vagues i de manifestacions arreu del Principat.