David Karvala
Aquesta tarda tenim una cita important a Barcelona, la mani #NoTenimPor. Per als moviments socials hi ha un repte important. La manifestació tindrà a la capçalera —o just a darrere— gran part del govern del PP i el rei d’Espanya.
Com sabem, el PP és el partit de la guerra de l’Iraq, del racisme, de la impunitat del feixisme, de la corrupció i moltes coses més. La casa reial és amiga íntima de la família reial saudita, és la impulsora de la venda d’armes a un país que està bombardejant Iemen, amb incomptables morts civils.
La qüestió és, què fem?
Algunes entitats han decidit sumar-se a la manifestació sense crítiques, tancant els ulls a les causes de la tragèdia. Se sumen a la crida per les víctimes, però només les víctimes a Barcelona, no els milers d’altres víctimes d’arreu del món a mans de la violència dels poderosos. Tampoc diuen res del problema de la islamofòbia que ja s’expressa en la forma d’atacs a mesquites i agressions contra persones musulmanes al carrer. Tampoc es desmarquen de les mesures repressives de les autoritats que no solucionen res. Aquestes entitats inclouen el sindicat Comissions Obreres del que sóc soci. Crec que aquesta actitud és un error. Manifestar-se amb la gent que ens ataca cada dia — com fa el PP— sense veu pròpia és rendir-se.
Encara més crítiques es mereixen l’Ajuntament i el Govern de Catalunya. Se suposa que l’Ajuntament, o al menys Barcelona En Comú, representa la nova política, el canvi radical. Però no són capaços de rebutjar la participació en la mani d’un partit amb crims de guerra i d’una monarquia del comerç d’armes? Durant les properes 5 setmanes, el Govern ha de resistir tots els atacs de l’Estat espanyol al referèndum de l’1 d’octubre, ha de desobeir de totes totes. Però no és capaç de dir “no” al PP i a la monarquia espanyola; dir-los que no vagin a la capçalera d’una mani que el propi Govern organitza (conjuntament amb “l’Ajuntament del canvi”)?
Tot això és una nova lliçó respecte als límits de la política institucional. En poques paraules, que facin el que puguin, però no ens en podem fiar.
Fa vint anys es van fer les mobilitzacions massives contra el segrest i després l’assassinat de Miguel Ángel Blanco. El grup antecessor de Marx21, Socialisme Internacional, es va oposar a la participació en aquestes mobilitzacions, perquè significaven simplement el suport a l’estratègia repressiva del PP contra tot el moviment abertzale i contra el dret a decidir del poble basc. Vam ser de les poquíssimes veus que es van aixecar en aquest sentit en aquell moment; gairebé tota l’esquerra es va posar darrera del PP, sense crítiques.
Aquesta vegada, però, és diferent.
Vora dues-centes entitats molt diverses i representatives ja s’han expressat públicament contra la participació del PP i la monarquia, criticant la seva hipocresia en termes molt clars. Es proposen desbordar la manifestació amb el lema “anem de blau”. En aquesta situació, no és una qüestió d’haver d’apartar-se de la manifestació per no donar suport als hipòcrites, sinó de sumar-se a la protesta per les morts de Barcelona i Cambrils, sí, però també per les altres víctimes i contra els dirigents que aniran a la capçalera. Senzill, no ho és, però la vida i les lluites reals mai ho són.
Els i les companyes que no hi participaran, per les crítiques vers el PP etc, estan en el seu dret evidentment; faltaria més. Però crec que s’equivoquen.
Avui tenim l’oportunitat de desbordar la manifestació, d’actuar per evitar la repetició de la foto de la mani de París després dels atemptats de Charlie Hebdo, dels dirigents i dictadors del món amb les seves llàgrimes de cocodril respecte a unes poques víctimes mentres ells provoquen moltes més. No serà una qüestió de puresa programàtica, sinó de mobilització popular; encara està per veure amb quina força. És important aprofitar aquesta oportunitat.
Davant la hipocresia dels “líders” espanyols i el fracàs de l’Ajuntament i el Govern, li tocarà de nou als moviments socials defensar els principis que han donat prestigi a Barcelona. Hem fet una feina unitària impressionant als últims 6 dies, i avui veurem els primers resultats.
Als propers dies, setmanes i mesos tindrem molta més feina. Però hem demostrat que amb la unitat i la radicalitat podem aconseguir molt.
marx21.net 
Deja una respuesta